fun Category

Flashmob al centre de Barcelona

February 8th, 2009 by ricard in crítica, fun, life

Què és una flashmob? Són accions on un grup de persones (a poder ser nombrós) es reuneixen de sobte en un lloc públic, realitza alguna cosa inusual i després es dispersa ràpidament. Un exemple és el col·lectiu novaiorquès Improve Everywhere, amb accions espectaculars com la congelació a l’estació Grand Central de NY, el dia sense pantalons o els miralls humans al metro.

A Barcelona aquest dissabte és va produir la bola, una flashmob organitzada per els d’Improv Everywhere i els locals en medio, dins del marc de The Influencers. En aquest cicle (al CCCB) s’hi exploraven ‘armes no convencionals de comunicació’ i s’hi exposaven ‘històries de tergiversació, manipulació i transformació d’elements vius de les cultures contemporànies’.

La bola

Personalment, després de veure els espectaculars vídeos dels novaiorquesos m’esperava molt més. L’espectacle la bola consistia en que desenes de persones s’agrupaven en forma de bola totes juntes i anaven baixant enganxadets pel Portal de l’Àngel. Des del vídeo de la gent d’El Periorico, gravat des d’un balcó, encara es salva una mica la cosa, però a peu de carrer, la bola era més un cilindre i hi havien més curiosos amb càmeres que participants.

Però, el que molts ens preguntem és… perquè? En realitat, he googlejat una mica sobre el tema i encara no m’en faig una idea clara. Sembla que es van originar com espectacles sense sentit, simplement per diversió, d’altres li troben un punt reivindicatiu, una manera original de protesta. De fet, el de Barcelona podria anar contra la societat de consum (així ho creuen els d’El Periodico, tot i que els organitzadors no s’hagin posicionat). Uns altres veuen les accions com a experiments de comunicació col·lectiva avançada (el famós SMS de “passa-ho” socialista de les darreres eleccions, la potència de les eines socials d’Internet com el Facebook o el Twitter…)

De fet, en l’acció de Barcelona, la “excessiva” comunicació, que ha despertat l’interès de molts mitjans de comunicació ha jugat precisament en contra, doncs “la bola” ha concentrat a premsa i molts curiosos (com jo) armats amb tot tipus de càmeres i videocàmeres, minvant l’efecte sorpresa d’aquest tipus d’esdeveniments.

Resumint, tot i el fracàs de la bola, m’ha agradat aprendre un nou concepte; especialment el seu possible ús dins la vessant reivindicativa, sempre alimentat per el nou boca-orella de la web 2.0.


Plató i un ornitorrinc entren en un bar

July 6th, 2008 by ricard in filosofia, fun

Aquests dies estic un llegint un llibre que no té desperdici, fa un repàs dels diferents corrents filosòfics a través dels acudits. Us en poso algunes perles…

L’optimista diu: “El got està mig ple”

El pessimista diu: “El got està mig buit”

Què diu el racionalista? Que el got és el doble de gran del que és necessari.

Un altre quan parla de lògica inductiva…

Holmes i Watson han anat de càmping. A mitja nit, Holmes es desperta i clava un copet de colze a Watson.

-Watson -li diu-, mira cap al cel i digue’m què veus.

-Veig milions d’estrelles, Holmes -diu Watson.

-I quina conclusió en treus, Watson?

L’home hi pensa un moment.

-Bé -contesta-, astronòmicament, això indica que hi ha milions de galàxies i potencialment bilions de planetes. Astrològicament, observo que Saturn està situat a Leo. Horològicament, dedueixo que són si fa no fa un quart de quatre. Metereològicament, sospito que demà farà un dia molt bonic. Teològicament, veig que Déu és totpoderós i que nosaltres som petits i insignificants. Mm, i tu què en penses, Holmes?

-Que n’ets d’idiota, Watson! Algú ens ha robat la tenda!

El darrer d’avui, que ja és tard…

Si has d’embarcar en un avió de passatgers, per més seguretat val més que portis una bomba… perquè les probabilitats que a l’avió hi hagi algú que en porti una altra són ínfimes.

Bé, aquest sí que és l’ultim, es tracta d’un argument per apel·lació a l’autoritat…

En Pep es troba al Ton i exclama:

Ton! he sentit dir que t’has mort!

M’estranya -diu Ton-. Com pots veure, estic ben viu!

Impossible -diu Pep-. L’home que m’ho va dir és molt més de fiar que tu