Ahir a la nit vam veure Transsiberian, un thriler ambientat en el mític tren que creua Sibèria des de Xina fins Moscou. En general està força bé, tot i que podria millorar certs aspectes. Per exemple, moltes vegades apareixen flashbacks innecessaris, doncs ja s’entén l’història. És del tipus de pel·lícula que és previsible a curt-mig termini, m’explico, tot i no saber cap a on et conduirà el final, sempre s’endevina que anirà passant en els propers 15 minuts. I alguns dels girs són un pel forçats.
De totes maneres, és molt entretinguda i la fotografia i els freds paisatges per on ens porta valen la pena; així com tota la “fauna” que es troba dins el tren.
Dues curiositats em van agradar: la primera, que la protagonista es passa la pel·lícula amb la mateixa càmera de fotos que tinc jo, i, a més a més, fotografiant rostres de la gent amb la que es va creuant, un tipus d’imatges que sovint jo també acostumo a retratar. La segona, un exemple de filosofia positivista. En un moment de desesperació, un personatge li diu a l’altre que no s’ha de fixar en el forat del donuts, sinó en tot el seu voltant, tant dolç, amb xocolata…
Som nosaltres qui podem posar la nostra atenció en el forat o en al voltant. Jo acostumo sempre a concentrar-me al voltant, i vosaltres?
pd: seguint la teoria, qui va inventar els donuts sense forat potser era un somiatruites que no tocava de peus a terra. Sempre hi ha forat (més o menys gran)
pd2: un altre corol·lari, potser sóc massa optimista; potser menjo masses donuts i una mica de dieta no m’aniria malament…
“L’ignorant afirma, el savi dubta i reflexiona”
Serà veritat? Si ho diu en Google m’ho puc creure? …
Aquests dies estic un llegint un llibre que no té desperdici, fa un repàs dels diferents corrents filosòfics a través dels acudits. Us en poso algunes perles…
L’optimista diu: “El got està mig ple”
El pessimista diu: “El got està mig buit”
Què diu el racionalista? Que el got és el doble de gran del que és necessari.
Un altre quan parla de lògica inductiva…
Holmes i Watson han anat de càmping. A mitja nit, Holmes es desperta i clava un copet de colze a Watson.
-Watson -li diu-, mira cap al cel i digue’m què veus.
-Veig milions d’estrelles, Holmes -diu Watson.
-I quina conclusió en treus, Watson?
L’home hi pensa un moment.
-Bé -contesta-, astronòmicament, això indica que hi ha milions de galàxies i potencialment bilions de planetes. Astrològicament, observo que Saturn està situat a Leo. Horològicament, dedueixo que són si fa no fa un quart de quatre. Metereològicament, sospito que demà farà un dia molt bonic. Teològicament, veig que Déu és totpoderós i que nosaltres som petits i insignificants. Mm, i tu què en penses, Holmes?
-Que n’ets d’idiota, Watson! Algú ens ha robat la tenda!
El darrer d’avui, que ja és tard…
Si has d’embarcar en un avió de passatgers, per més seguretat val més que portis una bomba… perquè les probabilitats que a l’avió hi hagi algú que en porti una altra són ínfimes.
Bé, aquest sí que és l’ultim, es tracta d’un argument per apel·lació a l’autoritat…
En Pep es troba al Ton i exclama:
Ton! he sentit dir que t’has mort!
M’estranya -diu Ton-. Com pots veure, estic ben viu!
Impossible -diu Pep-. L’home que m’ho va dir és molt més de fiar que tu
