A Abidjan li fa falta una ma de pintura. Des de la distancia crec que moltes vegades no som conscients de com es d’important un “Barcelona posa’t guapa” o una disposar d’una ben organitzada brigada de neteja. Aquestes coses son responsabilitat del govern municipal, i es veu que el d’Abidjan no es mou d’ençà de la guerra. Estem veient el que en el seu dia era una gran metròpoli, el Paris d’Àfrica, però bruta, desgastada, apagada.

Les germanes Teresita i Bernada, de les salesianes d’Abidjan, ens comentaven que havien viscut l’esplendor de la ciutat, quan van arribar al país ara farà tretze anys. Han vist la trista transformació per culpa de la guerra. Comenten que aquest desgast que acusa la ciutat també afecta la població, cansada, sense ganes d’emprendre, sense il·lusió. I no són gaire optimistes respecte la possible celebració de les eleccions; si guanyen uns, els altres no estaran d’acord, i al reves, i tampoc agradaria un altre endarreriment.

Tornant a la foscor d’Abidjan, als carrers s’amunteguen muntanyes d’escombraries, les voreres, si n’hi han, no son uniformes i estan plenes d’obstacles. L’asfalt no es renova des de la guerra i esta ple d’esborrancs; les línies pintades de separació dels carrils nomes s’intueixen. I els cotxes que hi circulen mereixen un post a banda (aquí segur que no existeix l’lTV).

Si es busquen fotografies al Google el resultat es bastant diferent que a peu de carrer. De totes maneres, els alts edificis, símbol de la metròpoli que un dia va ser, d’una banda, ens recorden els efectes devastadors d’una postguerra; però també, del que pot tornar a ser algun dia, esperem, que no molt llunyà.

El bissap és una beguda molt refrescant de color vermell vinós que es fa amb la flor vermella d’hibisco. Per a que us feu una idea, té el mateix aspecte que el vi negre i el seu gust és una combinació de dolç i àcid.

Els hibiscos són unes plantes típiques d’ambients càlids, i una de les seves espècies és l’hibiscus sabdariffa, o bissap en el francès de Senegal. La planta de bissap és originària de l’Àfrica tropical, des d’Egipte i Sudan fins a Senegal, i degut a les seves propietats medicinals també es cultiva a Mèxic, Amèrica central i del sud i en el sud-est asiàtic, inclòs el sud de la Xina.

És una planta que pot arribar a tenir de 3 a 5 metres d’alçada i a la seva tija s’alternen unes fulles d’uns 15 cm de longitud i unes flors de color vermell de 8 a 10 cm de diàmetre. Però el més destacable de la planta és el seu calze de color vermell intens, àcid i perfumat, que és el que servirà per fer el bissap. Quan cauen els pètals, el calze madura i es fa més gran tornant-se d’un vermell vinós. És llavors quan es recull el calze i es deixa assecar per al seu ús com a infusió.

Com es prepara?

Ingredients per fer 2 litres:

• 5 punys de flors de bissap
• el suc d’una pinya o d’una taronja, segons gust
• entre 150 gr. i 500 gr. de sucre, segons gust

Bullir les flors de bissap durant 40-45 minuts en 1,5 litres d’aigua, veureu que l’aigua va agafant una tonalitat vermella i es va tornant més espessa. Escórrer les flors i afegir-hi 1 litre d’aigua aproximadament, ja que durant l’ebullició s’haurà perdut més o menys mig litre d’aigua. Afegir-hi també el suc de pinya o de taronja i el sucre, i remeneu. Es pot afegir també menta o extracte de vainilla. Deixar que s’acabi de refredar i posar-ho a la nevera. Servir-ho ben fred.

Consell: Si no afegiu suc de pinya o taronja natural sinó que afegiu una mica de suc d’un tetrabrik, llavors no cal afegir-hi tant de sucre, ja que el suc de tetrabrik ja en porta una quantitat important.

La primera vegada que el vam provar a Costa d’Ivori va ser a Bouaflé, a casa de la família del Fèlix (el nostre polifacètic conductor). Desprès del millor àpat que vam fer al país ens van oferir aquesta beguda, servida en unes bossetes de plàstic que utilitzen allà enlloc d’ampolles. Se li feia un petit forat amb la boca a una de les cantonades i es bevia directament el bissap. Boníssim!

La segona vegada el vam beure a Grand Bereby, a l’hotel en el que vam estar dos dies. El Sam (el noi que portava l’hotel) ens el va servir a l’hora d’esmorzar, junt amb el cafè amb llet i el pa amb mantega, però aquesta vegada al tractar-se d’un hotel (on érem els únics clients) ens el va servir en got. També boníssim!

Tant ens estava agradant que el dia que vam estar a Sassandra vam comprar flor de bissap al mercat, per tal de portar-la cap a Barcelona i fer-ne nosaltres a casa. Allà prenien la mesura en una llauna de salsa de tomàquet concentrat i nosaltres en vam comprar 3 llaunes plenes (1500 FCFA, poc més de 2 €).

La tercera i última vegada que el vam prendre a Costa d’Ivori va ser a l’hotel de Grand Bassam. Aquesta vegada però, no ens va agradar tant, tenia un gust molt més fort i tampoc el tenien fred. Vaig posar-li una mica de suc de taronja però continuava bastant fort.

Als pocs dies d’arribar a casa, seguint la recepta que ens va donar el Daniel (el nostre fantàstic guia) vam fer-lo. I ara tenim tota una ampolla de 1,5 L plena d’un bissap boníssim a la nevera! En voleu?