Taxi, avió, cotxe, metro, tramvia, autobús, bicicleta, autocar i ahir… tren! Fins ara el seu preferit era l’autobús, ara el tren ha agafat la capdavantera.
La veritat és que tornes a veure que maco és descobrir coses noves, anar amb nous vehicles, fer coses mai fetes… i sents enveja perquè no ets capaç de sentir aquesta emoció envers un simple rodalies que et porta a la platja.
Fa uns dies ens va arribar a casa el carnet del Club Super3. Encara no l’hem fet servir, en Jacob ja s’en moria de ganes i ahir ho va intentar. En veure que jo treia un carnet amb la meva foto (dni) per a pagar un compte, ell, ni “cortu ni peresosu”, va demanar el seu carnet per posar-lo al costat del meu. Malauradament, no va colar i haurà d’esperar per estrenar-lo.
Avui a la feina s’escandalitzaven perquè fa dies que intento vèncer les reticències que el meu crio té per els Clone Wars, lluitant contra l’aferrissada resistència de l’Shrek, que ocupa el prime time de l’estona que li deixem veure la tele. També em recriminàvem quan llençava pestes dels clàssics de Disney i els comentava que jo li estava omplint la videoteca de Dreamworks… Que si no li has d’imposar el que a tu t’agrada, que si patatam, que si patatim… doncs bé, penso que una educació com cal es vertebra de molts inputs, però tu no pots arribar a tots, aleshores escolleixes només una part. Altres del teu entorn ja li oferiran una altra part, a l’escola (i a mesura que es faci gran més) en veurà una altra, i quan aprengui a cercar al Google ja podrà escollir el que sigui… i amb tot, ja farà ell un pupurri i s’anirà perfilant la seva personalitat.
Aquesta tarda he tornat a pensar en la discussió del matí, a la llibreria Laie he vist dos ninotets molt monus d’aquests que si els dones corda caminen; un era un pingüí, l’altre, un jugador del Barça. Comprar tots dos no entrava dins del pressupost i n’havia de triar un, a priori, al crio suposava que ambdós li farien gràcia. Quin he triat? Us poso en antecedents, no m’agrada el futbol i m’agrada el sistema operatiu Linux, que té com a mascota un pingüí. Doncs he agafat el que crec que s’acosta més als valors que li vull ensenyar, he triat, però no m’oposo a que ningú dels que estigui llegint aquest post li compri el del Barça.
En resum, li seguiré comprant samarretes dels Star Wars al crio, a no ser que sigui ell qui no les vulgui. Si hi ha algun pedagog/a a la sala, o algú que vulgui polemitzar sobre el tema, teniu els comentaris d’aquest post a la vostra disposició.
…ha estat “Com ensinistrar un drac“. El crio és molt mogut i teníem por per si podria aguantar tota l’estona assegut i sense fer xivarri però… prova superada! A més, la pel·lícula era realment bona, imatges espectaculars, plena de valors, i en comentava trossos en sortir. Molt recomanable. L’hem vist en 2D doncs la prova de les ulleres les deixem per més endavant, i en català.
…del pare. Aprofitant que tant al crio com a la mare els agrada patinar, me comprat un patinet per a poder-los seguir. L’opció dels patins estava descartada des la última vegada que ho vaig intentar, doncs els ossos encara s’en recorden. Per amortitzar-lo, l’altre dia vaig fer-lo servir per tornar de la feina a casa però… la Diagonal no fa tanta baixada com em pensava; no se si ho tornaré a repetir. Pel que si que hem descobert que va genial és per quan volem anar a algun lloc amb el crio i tenim pressa, el pugem a sobre a mode de cotxet i ell va tan feliç. Per cert, si alguna vegada esteu fent servir un patinet, i veieu que, en un moment donat, el vostre crio i sa mare us estant mirant… no us feu els milhomes i intenteu fer l’acrobàcia de saltar un obstacle… la caiguda fa mal 
Els dissabtes de 12h a 14h el Decathlon del Fòrum ofereix classes gratuïtes de patinatge, per aprendre (nens o adults), o per perfeccionament. Els monitors/res són molt simpàtics, i els crios semblava que s’ho passaven molt bé. Un cop ja saben patinar una mica els organitzen una serie de jocs (pica-pared, aranya, etc). Hi tornarem.
…hem aprofitat per equipar-nos de cavallers. En realitat, el petit ja tenia espasa, però necessitava l’escut per si es trobava el drac; el gran, només tenia moltes ganes d’espasa, i l’excusa que era per a que el nen pogués entrenar-se ha colat per la mare. Quan fèiem el burro pels carrers, em preguntava si els que es paraven a mirar era per veure al nen monu tot equipat de cavaller o al pare XL fent tonteries amb equipament XS; potser es pensaven que érem part de les actuacions de la setmana medieval?
Fa uns dies, després de veure patinadors, el nostre fill ens demanava uns patins (bé, rodes als peus). I ahir li vam comprar. Pensàvem que potser era molt d’hora, doncs el número més petit que fabriquen és un número més gran, i perquè quan a casa li vam provar les proteccions, se li unien les de la mà a les del colze, i feia pinta de ninot Michelin. Però ans al contrari, avui ens ha sorprès. Ha sortit de casa de la mà dels pares, però no ha tardat gaire a demanar la independència, i se n’ha sortit prou bé. No ha caigut gaires vegades i avançava força bé. Fins i tot, quan hi havia una iaia aprop amb el “cuidado, que aquest nen se farà mal…” el crio ha fet un petit salt sense caure i ha continuat tan panxo. Aleshores és quan el pare ple d’orgull li ha dit al nen (ben fort, per a que la iaia l’escoltés) que “per ser el primer dia ja era suficient, que les piruetes tocaven demà”. A més, no em treia la frase d’en Locke (lost) del cap “no em diguis el que no puc fer“, doncs cosa que intentava, cosa que li sortia… inclús ball africà sobre rodes…
Si aquesta tarde heu passejat per la Diagonal, segur que heu vist un rastre de baba des de Glories fins el centre comercial de Diagonal Mar. Ha passat ben poc temps fins que mon fill em superi (amb nota) a alguna cosa. En m’ha vida he intentat un parell de cops patinar, i sempre he abandonat, adolorit, veient que aquesta no era una de les meves habilitats. Ara va el tio i en una tarda ha progressat més que jo, quina enveja. Com no m’ho esperava, no he portat la càmera de vídeo; però he fet algun centenar de fotografies, que pel cas és el mateix.
